YÛ YÛ HAKUSHO: ELS DEFENSORS DEL MÉS ENLLÀ
Hohoemi no bakudan
(opening)
Versió: Televisió de Catalunya
Veu: Manolita Domínguez
Caminant tot sol per la ciutat,
topant amb cares que no coneix.
Escoltant tot sol la veu del vent,
recorrent els vastos camps plens de verd.
Saps endevinar
quan arrencaria a plorar.
Als dos llocs, em noto els ulls negats:
deu ser que em començo a fer gran.
Aquesta paret que no em deixava respirar
ha caigut d'un plegat.
Sento néixer en mi la força i el valor
per buscar el meu camí.
Tota aquesta gent que abans creia tan hostil
m'ha ensenyat a confiar.
Tots ens protegim darrere un posat de dur
per evitar que ens facin mal.
Moltes gràcies a tots, amics.
Descarrega-la
Versió: Televisió de Catalunya | Del CD "3xl.manga"
Caminant tot sol per la ciutat,
topant amb cares que no coneix.
Escoltant tot sol la veu del vent,
recorren els vastos camps plens de verd.
Saps endevinar
quan arrencaria a plorar.
Als dos llocs, em noto els ulls negats:
deu ser que em començo a fer gran.
Aquesta paret que no em deixava respirar
ha caigut d'un plegat.
Sento néixer en mi la força i el valor
per buscar el meu camí.
Tota aquesta gent que abans creia tan hostil
m'ha ensenyat a confiar.
Tots ens protegim darrere un posat de dur
per evitar que ens facin mal.
Moltes gràcies a tots, amics.
Caminant tot sol per la ciutat,
topant amb cares que no coneix.
Escoltant tot sol la veu del vent,
recorren els vastos camps plens de verd.
Saps endevinar
quan arrencaria a plorar.
Als dos llocs, em noto els ulls negats:
deu ser que em començo a fer gran.
Aquesta paret que no em deixava respirar
ha caigut d'un plegat.
Sento néixer en mi la força i el valor
per buscar el meu camí.
Tota aquesta gent que abans creia tan hostil
m'ha ensenyat a confiar.
Tots ens protegim darrere un posat de dur
per evitar que ens facin mal.
Moltes gràcies a tots, amics.
Descarrega-la
Hômuwaaku ga orawanai
(1r ending)
Versió: Televisió de Catalunya
Veu: Manolita Domínguez
Sento el rellotge que compta els segons.
Aquest vespre passa com han passat tots. Tic-tic-tic.
He de fer uns deures que no acabo mai.
Per fi, me'n canso i els deixo estar. Endavant!
Tinc un somni que no pot esperar, ah!,
un somni que no puc deixar per demà:
si m'aturo, s'escaparà, ah!
Ara ja no s'hi val a amagar el cap, uh!
Tinc un somni que no pot esperar.
Descarrega-la
Sayonara bye bye
(2n ending)
Versió: Televisió de Catalunya
Veu: Manolita Domínguez
El cor, ennuvolat,
ple de neguit.
Irromp un aire suau,
un vent dolç, un vent imprevist.
Ens agafem les mans
i somriem
mentre mirem el cel encès d'aquest capvespre
i tots dos ens hi perdem.
Que és estrany!
Tu i jo som tan diferents...,
però sempre que et miro ja estàs somrient:
últimament,
em sembla que al davant hi tinc
un mirall.
No pensis que estic trist.
No estic pas capficat:
en lloc de dir-te gràcies, et saludo
una mica massa fredament.
Sayônara, bye bye.
Que et vagi tot molt bé.
Ja he fet el primer pas, però espero
que ara tu vulguis continuar avançant.
Sayônara, bye bye.
Que et vagi tot molt bé.
Descarrega-la
Anbaransu na kiss wo shite
(3r ending)
Versió: Televisió de Catalunya
Veu: Miquel Fernández
Dins del mirall que es va trencar,
hi trobo el teu rostre estimat.
Et veig plorar, et veig plorar
perquè el que vols no ho pots aconseguir.
Per què no em dius a qui crides?
És algun noi que no t'estima?
Mai no em fas cas, mai no em fas cas
quan es fa vespre i et passo a buscar.
Era tard, ja no s'hi veia.
El vent s'havia entaulat.
T'abraçava amb els ulls closos.
Em semblava que el vent ens intentava separar.
No perdis la fe: trobaràs aquell que busques
i, per fi, coneixeràs l'amor.
Jo recordaré com ploraves, les mentides que em deies,
tot allò que et dec. Tingues fe.
Descarrega-la
Taiyô ga mata kagayaku toki
(4t ending)
Versió: Televisió de Catalunya
Ja m'he cansat d'estar somniant
amb els ulls tancats
i d'esperar sempre els meus somnis
amb els braços plegats.
Vull que conegui els meus sentiments
la noia que estimo en secret.
El que jo vull
és un amor de veritat.
Travessaré corrent la ciutat
i els seus vidres glaçats.
Vull agafar les teves mans,
comprovar els nostres sentiments.
Els únics somnis que vull tenir
són els que puc veure amb els meus ulls.
Res no em fa por
si estàs amb mi, ni la pluja ni el vent fort.
Si són somnis que veig
amb els meus ulls oberts,
no patiré, perquè, quan l'horitzó sigui
com tu el vols, més fàcilment hi arribaràs.
Si aquest somni és real,
no m'importa gens patir.
Quan l'horitzó sigui com tu el vols,
més fàcilment hi arribaràs.
Descarrega-la
Daydream generation
(5è ending)
Versió: Televisió de Catalunya
Veu: Manolita Domínguez
Quan rebis la carta que t'he enviat, no l'obris pas:
deixa-la dormir en un calaix, no en facis cas!
Quan arribi el moment, sentiràs el que sento jo
i, llavors, segur que tu també ho entendràs.
És el primer i l'últim dels meus desitjos,
amable sense ser dolç
ni gaire fort, sincerament.
Ens abraçàvem estúpidament.
Quan aquest cel blau es comença a enfosquir,
jo veig com tu t'allunyes i et fas petit.
Et disparo fletxes de valor.
La pluja encara cau, que no pararà?
Però la ciutat i la gent que s'hi ha mullat
no deixen de creure que el sol brillarà.
Si no ets valent, per molt que visquis, mai
no et sentiràs plenament satisfet.
Però la ciutat i la gent que s'hi ha mullat
no deixen de creure que el sol brillarà.
Si no ets valent, per molt que visquis, mai
no et sentiràs plenament satisfet.